Conveni entre la Diputació de Barcelona i l'Obra Social "la Caixa"
per a la conservació dels espais naturals

Capçalera3

Està a: Inici » Glossari

Glossari

Definició de termes i expressions utilitzats en aquesta pàgina web

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Aclarida: Reducció mitjançant tala del nombre d'arbres presents en una unitat d'àrea, normalment per hectàrea.

Aprofitament forestal: Conjunt d'operacions consistents en la preparació parcial, l'extracció i el transport de les fustes i llenyes que s'obtenen de les tales efectuades, sota una planificació adequada, en una massa forestal.

Arranjament de la xarxa viària: Conjunt dels treballs realitzats en pistes forestals amb l'objectiu de millorar la seva transitabilitat

 Biodiversitat : S'entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d'organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes

Biomassa vegetal: És la massa total de la matèria viva produïda per la vegetació. En general, es dóna en termes de matèria seca per unitat d'àrea (per exemple t/ha o g/m²)

Càrrega ramadera: En un aprofitament ramader, nombre de caps de bestiar per hectàrea (animals/ha).

Centre Especial de Treball (CET): Empresa que compta en la seva plantilla amb un mínim del 70% dels treballadors amb discapacitats i l'objectiu principal de la qual és fer una feina productiva, participant regularment en les operacions de mercat.

Combustible vegetal:  En un incendi forestal, font de combustible constituït per la pròpia vegetació. Valors elevats de combustible indiquen que hi ha una gran quantitat de material disponible i, per tant, major intensitat del foc.

Desembosc: Fase de l'aprofitament forestal en què s'extreu l'arbre tallat (normalment desbrancat) des del punt de caiguda fins al punt de càrrega per fer-ne el transport a la indústria.

Devesa: La devesa és l'aprofitament agroforestal tradicional com a pastura de boscos aclarits d'alzines i roures, estructura que ocupa una part important del paisatge a l'oest de la península ibèrica. Els animals que pasturen tradicionalment les deveses acostumen a ser porcs de raça ibèrica, vacum de races extensives i ovelles

Empresa d'inserció: Tindrà la consideració d'empresa d'inserció aquella societat mercantil o societat cooperativa legalment constituïda que, degudament qualificada, realitzi qualsevol activitat econòmica de producció de béns i serveis, l'objectiu social dels quals tingui com a finalitat la integració i formació sociolaboral de persones en situació d'exclusió social com a trànsit a l'ocupació ordinària.

Espais oberts: Conjunt de formacions vegetals normalment sense estrat arbori i recobriment arbustiu baix, erms o camps de conreus. Aquests espais són interessants en zones de masses forestals contínues perquè solen tenir índexs de biodiversitat elevats, són interessants per a la fauna i ofereixen discontinuïtat vegetal en cas d'incendi forestal.

Escòlid: Família de coleòpters amb espècies que parasiten els pins, especialment el pi roig i la pinassa.

Estassada de matoll: Treball forestal que consisteix en la tala i trossejat de la vegetació arbustiva amb mitjans manuals (motoserra o desbrossadora manual) o mecànics (tractor forestal amb desbrossadora). En certs casos, l'estassada es completa amb la trituració de les restes originades.

Estassada selectiva: Estassada de matoll només realitzada sobre una part de la superfície, respectant algunes espècies o fixant un percentatge d'actuació.

Estat fitosanitari: Estat d'una massa forestal d'acord amb paràmetres relacionats amb presència de plagues, atacs de fongs o altres malalties.

Estructura regular: Massa forestal formada per arbres de la mateixa edat i gestionada mitjançant criteris forestals aplicables a estructures regulars.

Estructura irregular: Massa forestal formada per arbres d'edats molt diferents i gestionada mitjançant criteris forestals aplicables a estructures irregulars.

Feixes i feixines vegetals: Construcció de dics de contenció amb material vegetal procedent de diferents treballs forestals, col·locats seguint les corbes de nivell i construïts amb l'objectiu de retenir el sòl i evitar processos erosius.

Franges de baixa combustibilitat: Treballs forestals realitzats a banda i banda dels camins principals que consisteixen en la reducció de la densitat de l'estrat arbori, la poda dels arbres seleccionats, l'eliminació de restes vegetals i l'estassada de l'estrat arbustiu i herbaci. Solen tenir una amplada de 25 metres i s'executen per la seva funcionalitat en temes de prevenció i extinció d'incendis.

Inoculació: Treball que es realitza en la lluita biològica en el castanyer per posar en contacte un cultiu preparat al laboratori amb el fong responsable del xancre que es troba instal·lat a l'arbre. La inoculació consisteix en fer una ferida a l'escorça de l'arbre i impregnar-la del cultiu preparat.

Itinerari d'inserció: Procés social i d'atenció a les persones procedents de l'exclusió que es realitza mitjançant la inserció laboral. Consisteix en un acompanyament personalitzat perquè la persona recuperi uns hàbits laborals, socials, de relació, etc. que ha perdut de forma involuntària. Aquest acompanyament és portat a terme amb el suport de persones que poden tenir perfils molt diversos (educadors, capatassos...) que, a més a més de potenciar la recuperació dels hàbits laborals de la persona acompanyada, promouen l'aprenentatge i realització d'una activitat laboral real.

Pertorbació: Canvi que es produeix en un ecosistema perceptible per la variació en la composició, estructura o funcionalitat de les seves poblacions o comunitats. Poden ser canvis petits i continuats (un augment de temperatura) o sobtats i intensos (un incendi). A tots aquests canvis han de respondre els organismes; de vegades poden adaptar-se i d'altres no. Tots els ecosistemes tenen una capacitat de resistència als canvis i també una resiliència, o de resposta adaptativa quan aquest es produeix.

Perxada: En silvicultura, classe natural d'edat dels arbres formada per peus de diàmetre normal (a 1,30 m) comprès entre 7,5 i 20 cm.

Pla director: Eina de planificació per a la gestió d'espais amb alts valors de conservació o patrimonials.

Plançó: Arbre de rebrot o de llavor de diàmetre normal entre 2,5 cm i 5 cm.

Quiròpters: Es diu dels mamífers, crepusculars o nocturns, quasi tots insectívors, que volen amb ales formades per una extensa i prima membrana plec cutani; per exemple el ratpenat.

Recobriment: Superfície ocupada per la vegetació en relació amb la superfície de sòl. S'expressa en percentatge com a suma de la projecció de les capçades dels arbres i arbustos en el sòl.

Reforestació: Treball forestal que consisteix en la plantació manual o mecanitzada de planter forestal per a recuperar zones on no hi ha regeneració natural d'espècies arbòries i/o arbustives.

Regeneració: Nombre de plàntules germinades o de soques rebrotades després d'una pertorbació per unitat de superfície (normalment expressat en peus/ha).

Reposició de marres: Treball de manteniment de reforestacions que consisteix en la substitució dels arbres morts per altres de vius, normalment de la mateixa espècie. Aquest treballs sol fer-se durant els primers cinc anys de les reforestacions

Retroaranya: Màquina forestal d'aparença semblant a una petita retroexcavadora, amb sistema de tracció format per quatre potes, dues amb rodes i dues amb un sistema d'extensió telescòpica que permet allargar o reduir la seva longitud mitjançant un sistema hidràulic. Això li permet desplaçar-se i treballar amb comoditat en zones de pendents molt pronunciats. És molt utilitzada per fer preparacions del terreny en repoblacions forestals, fent clots de gran qualitat amb la cullera que porta associada a la seva grua.

Secció de servei: Espai lliure de vegetació arbòria i arbustiva de les vores dels camins, en una amplada d'1,5 metres a banda i banda de la xarxa viària bàsica. També s'eliminen els arbres o branques situats fora d'aquesta, però que envaeixin la secció. Els treballs estan relacionats amb la prevenció i extinció d'incendis.

Selecció de tanys: Treball de millora forestal que consisteix en la tala selectiva dels rebrots apareguts a les soques amb capacitat rebrotadora d'espècies arbòries (bàsicament roure i alzina), amb l'objectiu de deixar els millors rebrots per afavorir el seu creixement i la producció de fruits (aglans).

Tepe herbaci: Rotllos de vegetació herbàcia d'aproximadament 1 m2 de mida utilitzats en treballs de restauració de talussos, senders o marges.

Tractament de millora: Treballs forestals realitzats amb l'objectiu de millorar l'estat de la massa forestal, especialment aquells que es realitzen en boscos joves (aclarides, selecció de rebrots, tales de millora fitosanitària, etc.).

Tractament silvícola: Qualsevol tipus de treball realitzat en boscos o masses forestals.

Tubs protectors: Tubs de plàstic biodegradable microperforats utilitzats en plantacions i especialment en frondoses, utilitzats per reduir la radiació incident, disminuint la transpiració i, per tant, el consum d'aigua de la planta. També estimulen el creixement vertical d'espècies que no tenen una marcada dominància apical.

Vegetació al·lòctona: Tipus de vegetació invasora i no pròpia de boscos mediterranis, com ara l'ailant, l'acàcia i els canyars. Tenen la particularitat que s'adapten a condicions adverses i es reprodueixen i s'estenen amb facilitat.

Xancre del castanyer: El xancre del castanyer és una malaltia greu causada per un fong (Cryphonectria parasitica) que penetra a l'arbre a través de ferides (de poda, cicatrius, etc.) i provoca xancres i esquerdes a l'escorça. El creixement del fong anella l'arbre fins impedir la circulació de la saba, causant la mort dels brots o branques que hi ha per sobre la lesió. Actualment, s'utilitzen mètodes de control de lluita biològica que consisteixen en inocular els arbres afectats amb varietats del fong menys agressives que competeixen amb el fong responsable del xancre i permeten que les defenses de l'arbre siguin més efectives.

Xarxa viària bàsica: Xarxa viària definida com a molt important per a l'extinció d'incendis forestals. És molt important mantenir-la en un estat òptim de conservació per garantir l'accés dels mitjans d'extinció en cas d'un incendi forestal